Sóc baix. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc baix. No poc estirat, ni poc llarg però molt bon noi, ni normalet tirant a baix, ni gens baix però té un no sé què, no. Sóc baix i punt. Espantosament, fastigosament baix. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva estatura en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja estic acostumat. Comentin la meva alçada, descriguiin-la en veu alta, parlin-ne amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se que alts i ben parits i ben fotuts que estan vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que no m'han mirat bé.
CANVIAR EL TO
Sóc poc afavorida, ho reconec, no sóc gaire guapa. No fa falta que comentin la meva cara quan els pasi pel costat, t an lletja sóc que s'han de riure de mi quan em veuen? No ho sé, no n'hi ha per tant no? Vui dir que... no sóc guapa això segur, però tampoc em considero un monstre. No diguin en veu alta els meus multiples defectes, no em comentin amb els seus companys, no es sentin més atractius comparant-vos amb mi, no em facin això. Jo no en tinc cap culpa de ser lletja, no hi puc fer res, m'agradaria canviar-ho però no puc, intentin entendre'm...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada