dilluns, 20 de desembre del 2010
dijous, 2 de desembre del 2010
Angoixa per amor
He decidit anar a viure una temporada al camp, necessito descansar de la vida a la ciutat i relaxar-me un temps al camp. Des que visc al camp, he conegut a molta gent i he fet molts amics. També he conegut una noia alta, morena, simpàtica i m'ha caigut molt bñe, possiblement, és la noia del meus somnis. Estic completament enamorat d'ella, malauradament, ahir en Carles em va dir que ella estava sortint amb en Joan. nN Joan és un dels meus millor amics, tot i que no m'esperaba passar per aquesta situació... Sento una angoixa dins meu que no em fa sentir segur quan la veig, des de que sé que surten junts, ja no parlo amb ella com hi parlava habitualment, la nostra amistad s'età distanciant i l'amor que sento per ella es fa cada cop més dur quan els veig junts. hi ha cops que intento evitar-la per no parlar amb ella, però ella de vegades em vé a parlar i em posa les coses cada cop més difícils. Avui, quan m'he aixecat, he decidit quedar amb la carla i dir-li tot el que sento per ella, encara que estigui amb en Joan. M'arriscaré per aconseguir el que més m'estimo. Hem quedat al parc a la tarda tots dos sols. Li he dit que tenia que explicar-li una cosa molt important i m'ha donat la sensació de que ella ja sabia de què es tractava. Quan he arribat al parc me'l he trobat allà, la noia perfecte, el cor em bategava tant ràpid... M'he acostat a ella i hem anat caminant pel parc. Hem començat parlant sobre el dia d'avui, però abans de que digués res més m'ha preguntat que li havia de dir. He suspirat i li he deixat anar tot de cop, ella s'ha quedat sorpresa perquè justament quan li ho he dit, a aparegut en Joan al darrere i quan m'he girat ell estava molt enfadat. Abans de que pogues reaccionar tenia el puny del Joan a la cara. he caigut al terra i m'he marejat. En joan i la Carla estaven parlant, el Joan estava molt enfadat, la carla l'intentava tranquilitzar. Minuts mes tart, la carla m'ha estés la mà i m'ha ajudat a aixecar-me. En Joan s'ha disculpat dient que havia perdut els nervis i la carla m'ha deixat clar que no volia res amb mi. Al vespre, retorno a casa amb la cara pàl·lida i el cor trencat. La noia que estimava no sentia el mateix que sentia jo. Estic trist, em fa mal l'ull on el Joan ma colpejat i tinc moltes ganes de plorar, crec que em convé tornar a viure a la cuitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)