L’autor del poema és en Joan Salvat i Papasseit, va nèixer el 16 de Maig del 1894 i va morir el 7 d’Agost de 1924 de tuberculosi. Va ser un poeta espanyol i el màxim representant del futurisme en la literatura de llengua catalana.Es conegut com a un poema de avanguardia, y va ser redactor d’articles de crítica social en castellà i en català en els corrents anarquistas i socialistas de l’època.
Avui en dia està considerat com un dels escriptors catalans més importants del segle XX.
El poema pertany al llibre: Poemes en ondes hertzianes.
El poema fa una metàfora sobre el fet de marxar, les despedides, de partir... Simbolitzat amb la imatge d'un vaixell que s'envà.
Fa servir les gavines com la gent que es queda i veu com els altres s'envan amb la metàfora: "fora el port les gavines reposen." Les llums blanques, verdes, rogues fan referència a la llum dels vaixells, la verda i vermella que porten als costats per no xocar amb altres vaixells i la blanca del far del port o d'alguna altre llum. El transatlàntic udolant significa que el vaixell plora o està trist perquè s'envà i deixa a gent a terra o al passat. Les sirenes fan referència a la pena que la gent té quan s'envà que la guarda dins. La boia representa el fet de quedar-te, el lligam que et fa volguer quedar-te i els emigrants són els que volen que t'en vagis, els que t'esperen a l'altre costat, els que han marxat abans que tu. El fet de passar ran de la draga crec que es estar molt a prop del dolor, desesperació, patiment... ja que diu que és fosca i que va creixent, a mesura que et vas allunyant va creixent el sentiment de dolor. A l'altre costat els hi espera alguna cosa desconeguda que l'autor ho relaciona amb el sospir de les tenebres i el tro de lluny. Quan diu: "jo em veig en l'horitzó" significa que ja et veus lluny d'aquí, com si ja te'n haguessis anat.
El poema de drama en el port no es pot dividir en parts. Es a dir, no està compost per parts diferenciades, es com un escrit similar que no s'estructura de cap manera.
Aquest poema és de clase futurista, ja que utilitza símbols de la civilització tecnològica per modernitzar el poema. El poema està escrit en forma de cal·ligrama, per aconseguir dinamisme i velocitat expressiva. Hi han suprimits adjectius i els signes de puntuació han estat utilitzats lliurement. L'ús de les lletres majúscules també es lliure i desordenat. Alguns versos estàn trencats en forma d'esglaons i algunes paraules estàn separades com si flotessin lliurement en el poema.
En aquest poema hi han algunes figures retòriques, com ara la hipèrbole "passo ran de la draga que es fosca i creix", amb aquesta hipèrbole pretén exagerar la foscor interior que sent i que va creixent. Hi ha molts encavalgaments durant tot el poema, està esglaonat i trencat com si algunes paraules anessin lliurement, el poeta utilitza aquest recurs tal i com molts altres autors de l'època per donar llibertat a les paraules i seguir el moviment futurista. El poema està ple de metàfores on relacionen diferents parts del vaixell en un sentiment de una persona. Hi ha alguna personificació com ara: "Les sirenes no ho saben pero xisclen", amb aquest vers crea un ambient de inquietud, una clamadesagradable per crear misteri i por al lector.
La idea bàsica del poema crec que es el fet d'abandonar alguna cosa, deixar enrrere, haver de marxar...
El poema en general no m'ha agradat gaire, m'ha costat entendre de que va el poema, que deia, relacionar les idees, trobar-li un significat... La última part ha sigut la que més m'ha agradat, el sentiment de la persona que se'n va el metaforitza molt bé. AL llarg del poema ens adonem de la queixa social que el porta té envers la època, tal i com recalca amb la frase: " " en contra dels emigrants.
