dimarts, 24 de maig del 2011

POEMA - DRAMA EN EL PORT

L’autor del poema és en Joan Salvat i Papasseit, va nèixer el 16 de Maig del 1894 i va morir el 7 d’Agost de 1924 de tuberculosi. Va ser un poeta espanyol i el màxim representant del futurisme en la literatura de llengua catalana.

Es conegut com a un poema de avanguardia, y va ser redactor d’articles de crítica social en castellà i en català en els corrents anarquistas i socialistas de l’època.

Avui en dia està considerat com un dels escriptors catalans més importants del segle XX.

El poema pertany al llibre: Poemes en ondes hertzianes.

El poema fa una metàfora sobre el fet de marxar, les despedides, de partir... Simbolitzat amb la imatge d'un vaixell que s'envà.

Fa servir les gavines com la gent que es queda i veu com els altres s'envan amb la metàfora: "fora el port les gavines reposen." Les llums blanques, verdes, rogues fan referència a la llum dels vaixells, la verda i vermella que porten als costats per no xocar amb altres vaixells i la blanca del far del port o d'alguna altre llum. El transatlàntic udolant significa que el vaixell plora o està trist perquè s'envà i deixa a gent a terra o al passat. Les sirenes fan referència a la pena que la gent té quan s'envà que la guarda dins. La boia representa el fet de quedar-te, el lligam que et fa volguer quedar-te i els emigrants són els que volen que t'en vagis, els que t'esperen a l'altre costat, els que han marxat abans que tu. El fet de passar ran de la draga crec que es estar molt a prop del dolor, desesperació, patiment... ja que diu que és fosca i que va creixent, a mesura que et vas allunyant va creixent el sentiment de dolor. A l'altre costat els hi espera alguna cosa desconeguda que l'autor ho relaciona amb el sospir de les tenebres i el tro de lluny. Quan diu: "jo em veig en l'horitzó" significa que ja et veus lluny d'aquí, com si ja te'n haguessis anat.

El poema de drama en el port no es pot dividir en parts. Es a dir, no està compost per parts diferenciades, es com un escrit similar que no s'estructura de cap manera.

Aquest poema és de clase futurista, ja que utilitza símbols de la civilització tecnològica per modernitzar el poema. El poema està escrit en forma de cal·ligrama, per aconseguir dinamisme i velocitat expressiva. Hi han suprimits adjectius i els signes de puntuació han estat utilitzats lliurement. L'ús de les lletres majúscules també es lliure i desordenat. Alguns versos estàn trencats en forma d'esglaons i algunes paraules estàn separades com si flotessin lliurement en el poema.

En aquest poema hi han algunes figures retòriques, com ara la hipèrbole "passo ran de la draga que es fosca i creix", amb aquesta hipèrbole pretén exagerar la foscor interior que sent i que va creixent. Hi ha molts encavalgaments durant tot el poema, està esglaonat i trencat com si algunes paraules anessin lliurement, el poeta utilitza aquest recurs tal i com molts altres autors de l'època per donar llibertat a les paraules i seguir el moviment futurista. El poema està ple de metàfores on relacionen diferents parts del vaixell en un sentiment de una persona. Hi ha alguna personificació com ara: "Les sirenes no ho saben pero xisclen", amb aquest vers crea un ambient de inquietud, una clamadesagradable per crear misteri i por al lector.

La idea bàsica del poema crec que es el fet d'abandonar alguna cosa, deixar enrrere, haver de marxar...

El poema en general no m'ha agradat gaire, m'ha costat entendre de que va el poema, que deia, relacionar les idees, trobar-li un significat... La última part ha sigut la que més m'ha agradat, el sentiment de la persona que se'n va el metaforitza molt bé. AL llarg del poema ens adonem de la queixa social que el porta té envers la època, tal i com recalca amb la frase: " " en contra dels emigrants.

dilluns, 23 de maig del 2011

POEMES VISUALS O OBJECTE





















El poema parla del sol, de la llum, de la claretat... La ruta que segueixen està iluminada i sona una sensació de amistad, de compañerisme, ja que diu que van les formigues i elles sempre van juntes, fent una fila, amb ordre i de la mà.

L'he triat perquè m'ha semblat original que hi hagués un poema escrit en una pared, ademés de que és molt curt.




















El poema diu que un mariner que està en un vaixell vigili el seu cor perquè un corsari li pendrà l'anima si el mariner no li duu cap canço el corsari li pendrà l'amor. I es veu que es dirigeixen o que han surtit o passat pel por de Marselle que diu que és el port de l'amor. Parla de l'amor per una dona, de que sota les veles se la quedarà i la besarà... I que la noia resa per ell. El poema té versos en francés.

He escollit aquest poema perquè trobo original la disposició desordenada dels versos que recorda a la d'un vaixell.

Indigneu-vos!




Títol: Indigneu-vos!
Autor: Stephane Hessel
Traducció: María Belvis Martínez García
EDITORIAL DESTINO, bibloteca Social d'Olot
Primera edició, 2011
64 pàgines
ISBN: 978-84-9710-202-5
Preu: 5,00 €




SINOPSIS:

Stephane Hessel ha escrit aquest llibre per conscienciar la gent d'avui en dia, dirigit als joves, incitant-los que prenguin consciència que no tenim llibertat total i que pensem com a individu i no com a societat. En un dels capítols ens parla de la indiferència, del mantenir-nos al marge, de no indignar-nos, de no revelarnos... I que la solució per veure les injustícies és observar amb atenció. Hessel amb aquest llibre, pretén mostrar-nos diferents exemple de la societat actual, un col·lectiu té en compte els drets bàsics de l'individu, com ara un article de la Declaració dels Drets Humans que diu que cap individu pot patir tortures ni condemnes de mort, i encara n'hi ha a determinats països. En un altre capítol ens parla de la situació a Palestina, de com tots ignorem el problema de la franja de Gaza i es aquí quan cita al filòsof Sartre i la relació dels homes amb la violència. Hessel amb el pretext de parlar del problema palestí aprofita per fer una reflexió sobre la violència i que tots els problemes es solucionarien millor posant en pràctica maneres no-violentes. Finalment, al llibre hi ha un apartat de “notes” on cita diferents dates i fets que demostren que si ens indignem podem canviar el món i millorar-lo.






CRÍTICA:

Encara que aquest llibre a primera vista ens pugui semblar molt curt hi ha molta informació, el podriem resumir: “en el pot petit hi ha la bona confitura” mai més ben dit. Cal llegir-lo atentament i a poc a poc, fins i tot dues vegades per acabar d'entendre'l bé. No es ben bé un llibre, no té una presentació, un nus ni un desenllaç, només hi ha un personatge i aquest fa una reflexió sobre diferents fets que han succeït i que ens han passat a tots nosaltres desaparcebuts. Per això el fil conductor és la incitació a indignar-nos, a revelarnos contra totes aquelles coses que la societat actual no respecta, ja siguin els drets humans o l'ús de la violència. De totes maneres és un llibre fàcil de llegir, amb un vocabulari estàndard i clar, no és un llibre d'història, ens aporta diversos fets per sobre sense profundir en dates concretes no correletives, bastant actuals. Bàsicament crec que les dades són perquè ens adonem de com nosaltres, els humans, indignant-nos podem fer canviar la història, com per exemple els drets de la dona.

Sorprenentment aquest llibre m'ha fet pensar, potser no m'he indignat com Hessel pretenia pero m'ha servit per reflexionar sobre diferents coses a què no dono importància o dono per bones quan no ho són. No estic acostumada a llegir aquesta clase de llibres, sense trama, però com que és tan curt no puc dir que se m'hagi fet pesat ni que m'hagui costat. Indiferent no m'ha deixat, però tampoc m'ha agradat, potser encara estic pensant...