dilluns, 6 de juny del 2011

La solitud dels nombres primers



Autor: Paolo Giordano
Edicions 62
Primera edició, 2009
312 pàgines
ISBN: 978-84-297-6193-1
Preu: 17,00 €



Sinòpsis:

La novela es divideix en quatre parts, la primera explica la infància d'una nena l'Alice, que va tenir un accident amb els esquis i això li va provocar que es quedes coixa d'una cama, a més era anorèctica i al institut li feien la vida impossible. El segon bloc explica la vida d'en Mattia, un nen que té una bessona que té la inteligencia per sota del normal i ell en canvi es molt llest i un dia decideix abandonarla en un parc perquè creu que ella es la culpable de que no faci amics. Els altres dos blocs expliquen com els dos personatges es coneixen i com a mica en mica es van enamorant però com diu en Mattia són com nombres primers, està a prop però mai es toquen perquè estàn separats per un nombre parell. Aquesta relació la utilitza moltes vegades en Mattia, ja que decideix marxar del país a estudiar matemàtiques perquè té un nivell intelectual molt alt. Què en Mattia decideixi marxar fa que l'Alice es posi molt trista i es casi amb un metge que va coneixer en un hospital, pero la seva relació no va molt bé perqué com que l'Alice es anorèctica no pot tenir fills i això comporta greus discusions que fan que al final acabin tallant. EN Mattia al final de la historia torna per retrobar-se amb l'Alice justament quan feia poc que ho havia deixat amb el seu marit i no s'acaben de dir el que senten i això fa que es tornin a separar acabant l'història amb la metàfora de que els nombres primers mai es toquen.




Comentari:


El llibre es molt interessant, m'ha agradat molt encara que es una mica estrany. Esrany perquè són dues persones molt complexes i independents, amb un passat poc normal i que tots dos senten una atracció que mai acaben de congeniar. M'ha sorprés molt perquè pensaba que tractaria sobre un tema més aburrit, la vida d'un matemàtic o algun llibre filosòfic perquè el títol et fa pensar en aquest estil de coses pero tambñe es bona la relació entre la realitat d'aquests dos personatges i les matemàtiques. He trobat molt interessant el fet de explicar històries molt poc comunes, una anorèctica coixa i un jove que va abandonar a la seva germana petita i això va fer que la seva relaciño amb els seus pares i amb si mateix canvies molt i que ha vegades es va arribar a autocastigar-se fent-se talls al palmell de la mà. M'ha sorprès el final, quan l'Alice veu o creu veure la germana bessona desapareguda d'un Mattia i que al final no l'hi diu.