El poema parla del sol, de la llum, de la claretat... La ruta que segueixen està iluminada i sona una sensació de amistad, de compañerisme, ja que diu que van les formigues i elles sempre van juntes, fent una fila, amb ordre i de la mà.
L'he triat perquè m'ha semblat original que hi hagués un poema escrit en una pared, ademés de que és molt curt.
El poema diu que un mariner que està en un vaixell vigili el seu cor perquè un corsari li pendrà l'anima si el mariner no li duu cap canço el corsari li pendrà l'amor. I es veu que es dirigeixen o que han surtit o passat pel por de Marselle que diu que és el port de l'amor. Parla de l'amor per una dona, de que sota les veles se la quedarà i la besarà... I que la noia resa per ell. El poema té versos en francés.
He escollit aquest poema perquè trobo original la disposició desordenada dels versos que recorda a la d'un vaixell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada